Abocador Comarcal de l´Alt Empordà

Al fons del vas, sobre del geotèxtil s’esten una capa drenant contínua de graves. Dins de la capa drenant es col·loquen uns tubs de drenatge en forma d’espina de peix que permeten la circulació dels lixiviats cap al punt més baix del fons del vas, on s’ubica el pou de captació, que per mitjà d’un sistema de bombament són evacuats a la planta de tractament.

Dades generals de la premsa hidràulica de caixa tancada:

Els camions de la recollida municipal aboquen els residus a la nau de premsat i per mitjà d’un pop es carreguen a la cinta d’alimentació de la premsa. La cinta descarrega els residus a una tolva on cauen a la caixa de compactació. Una vegada premsada la carrega s’expulsa la bala fins al túnel de sortida on són lligades per una màquina flleixadora. Cada bala es retractila amb plàstic film i després es disposen a la plataforma d’un camió i es transporten a la cel·la del vas d’abocament.

Els residus es disposen a la cel·la del vas d’abocament en bales premsades i lligades amb fleix de polipropilé. Aquest tipus d’explotació millora la explotació convencional “a granel” atès que:

• S’obté una major densitat, 1 tona per m3, per tant s’allarga la vida útil de l’abocador.
• S’evita la dispersió de volàtils.

La cel·la d’abocament es recobreix amb una capa de terres. La formació de les successives cel·les conformen el replè de residus al vas d’abocament.

Des de la posada en marxa de les plantes de pre-tractament diferenciem vàries maneres de disposició de residus:

• El material de rebuig de les plantes de pre-tractament després del triatge o refí: és material que es premsa i es disposa en bales. 
• El material orgànic bioestabilitzat provinent de la fracció resta: es disposa a granel a sobre les bales atès que té una forma sorrenca que fa que es pugui utilitzar de material de rebliment. 
• Els residus voluminosos o altres procedents de recollides municipals fora dels circuits de recollida de contenidors de fracció resta: aquests residus no es poden premsar, es disposen directament al vas d`abocament i es premsen amb la maquinària del vas.
• Residus de característiques especials com procedents de filtratges o amb característiques específiques: es disposen en una cel·la separada i localitzada. 

Clausura del terreny per un abocador de classe 2

A mesura que la superficie del dipòsit controlat vagi essent ocupada definitivament es recobreix, a partir de l’última capa de residus dipositats de la següent manera:

• un capa d’assentament de 50 cm,
• una capa drenant de graves,
• una capa d’impermeabilització amb argiles de 90 cm i
• una darrera capa d’uns 50 cm de terra i terra vegetal que faciliti la revegetació.

Després, es procedeix a plantar espècies autòctones, de preferència, per evitar l’erosió dels tal·lusos i restaurar paisatgísticament la zona. En la superfície clausurada, hi haurà repartides les xemeneies que extreuen el biogas produït per la fermentació dels residus.

Els lixiviats és el líquid que es genera per la filtració de l’aigua a través dels residus, extraient d’ells substàncies disoltes i en suspensió contaminants. La seva procedència pot ser:

La planta depuradora es va posar en funcionament el octubre de 2003. El procés de depuració dels lixiviats generats a l’abocador inclou les fases:

Lixiviats

El biogàs és el gas que es genera durant el procés de fermentació dels residus en la seva fase anaerobica, i està compost principalment de metà. La planta de tractament de biogàs es va posar en funcionament el desembre de 2003.

El procés de desgasificació consisteix en l’aspiració del biogàs generat al vas fins a una cambra de combustió. La combustió d’aquest permet l’aprofitament energètic a partir d’un generador elèctric. L’energia extreta del procés s’incorpora a la xarxa elèctrica.