Consell Comarcal Alt Empordà
Medi ambient
mail Accés al Meu Espai
Abocador_1 Abocador_2 Abocador_3 Abocador_4 Abocador_6 Abocador_7
menu_button

Abocador Comarcal de l´Alt Empordà

Foto aèria de l´abocadorUn Dipòsit controlat és una instal·lació de disposició controlada de residus, de manera que no puguin ser font de contaminació del medi natural. Un abocador controlat és de Classe II quan està equipat específicament per admetre totes aquelles fraccions de residus municipals no valoritzables.

L’abocador Comarcal de l’Alt Empordà està funcionant com a abocador controlat comarcal des de maig de 1988.

Abans havia estat l’abocador municipal de Castelló d’Empúries, i després d’una mancomunitat de municipis on s’hi afegiren Roses i Figueres. Actualment, i des de l’any 1990 el gestiona el Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Des de novembre de 1993 l’han explotat en règim de concessió, les empreses Tractaments Alt Empordà, SL (1993-2005) i GBI Serveis (a partir de 2005).

La instal·lació dona servei als 68 municipis de la comarca i a les empreses de la comarca que vulguin abocar-hi residus comercials assimilables a RSU.

És un abocador que tracta aproximadament unes 80.000 tones anuals de residus, té una capacitat de tractament de lixiviats de 16.425 m3 i de tractament de metà de 1.524.240 m3.

Des de la seva creació, l’Abocador de Pedret i Marzà s’han anat omplint en diferents fases i vasos d’abocament:

FASE PERIODE D’EXPLOTACIÓ SUPERFÍCIE CAPACITAT(m3) GESTOR
I i II 1985-1991 (fase 2) 5,7 ha 243.000 Mancomunitat de municipis
III 1992-2001 6,5 ha 469.500 Consell Comarcal de l'Alt Empordà
IV 2002-2017  9,7 ha 1.167.603 Consell Comarcal de l'Alt Empordà
V 2019-2035(previst) 7,2 ha 1.045.317 Consell Comarcal de l'Alt Empordà

 

La primera autorització ambiental de l´Abocador Comarcal és de l´any 2002 i la revisió de l´autorització amb l´actualització i inclusió de nous processos de gestió dels resisdus inclosos des de la data inicial s´ha obtingut el 2017. 

EL 2021, RECORDEM ELS 30 ANYS DE GESTIÓ COMARCAL DE L'ABOCADOR



Aquest any, aquesta instal·lació està de celebració. No només perque el 2020 va iniciar l'ampliació de la fase 5 i que malauradament la covid-19 no ens va deixar inagurar, sino també perque fa 3 dècades que el Consell comarcal de l'Alt Empordà va començar a gestionar-la per delegació dels ajuntaments de la comarca.

Per a recordar d'on venim, com hem millorat, però també el que ens queda per fer per una gestió més ssotenible dels residus, l'àrea de medi ambient ha preparat tres suports gràfics amb el resum històric de la instal·lació. Aquests suports destaquen també la implicació de moltes persones que durant aquests anys s'han implicat perque les millores fossin una realitat, i en vol fer un reconeixement sincer. 


Trobareu doncs properament per consultar en versió digital en aquest web:

  • Un número especial de la publicació Mediàtic de l'àrea de medi ambient.
  • Una exposició itinerant sobe la instal·lació.
  • Un nou video al Canal de Toutube de l'àrea de Medi ambient que us farà ententdre, en pocs minuts, què representa aquesta instal·lació per la comarca.

 


Impermeabilització del vas d’abocament

 

Aquesta fase és important en la mesura que evita que pugui haver-hi fuites i contaminació cap a les aigües subterrànies de l'entorn. En el cas del nostre dipòsit, el terreny argilòs on es troba facilita i reforça moltíssim el procés d'impermeabilització. Les capes per impermeabilitzar el terreny un cop feta l'excavació del vas són:

capes imper

Drenatge de fons del vas d’abocament

Al fons del vas, sobre del geotèxtil s’esten una capa drenant contínua de graves. Dins de la capa drenant es col·loquen uns tubs de drenatge en forma d’espina de peix que permeten la circulació dels lixiviats cap al punt més baix del fons del vas, on s’ubica el pou de captació, que per mitjà d’un sistema de bombament són evacuats a la planta de tractament.


vas5

Planta de premsatge

Dades generals de la premsa hidràulica de caixa tancada:

Producció (tones residus/hora) 43-44
Producció (nb bales/hora) 24
Dimensions de la bala expandida (m) 1,18X1,24X1,18

Els camions de la recollida municipal aboquen els residus a la nau de premsat i per mitjà d’un pop es carreguen a la cinta d’alimentació de la premsa. La cinta descarrega els residus a una tolva on cauen a la caixa de compactació. Una vegada premsada la carrega s’expulsa la bala fins al túnel de sortida on són lligades per una màquina flleixadora. Cada bala es retractila amb plàstic film i després es disposen a la plataforma d’un camió i es transporten a la cel·la del vas d’abocament.

Compactadora i embaladora

Replè dels residus al vas d’abocament

Els residus es disposen a la cel·la del vas d’abocament en bales premsades i lligades amb fleix de polipropilé. Aquest tipus d’explotació millora la explotació convencional “a granel” atès que:

  • S’obté una major densitat, 1 tona per m3, per tant s’allarga la vida útil de l’abocador.
  • S’evita la dispersió de volàtils.

La cel·la d’abocament es recobreix amb una capa de terres. La formació de les successives cel·les conformen el replè de residus al vas d’abocament.

Des de la posada en marxa de les plantes de pre-tractament diferenciem vàries maneres de disposició de residus:

vas5

  • El material de rebuig de les plantes de pre-tractament després del triatge o refí: és material que es premsa i es disposa en bales. 
  • El material orgànic bioestabilitzat provinent de la fracció resta: es disposa a granel a sobre les bales atès que té una forma sorrenca que fa que es pugui utilitzar de material de rebliment. 
  • Els residus voluminosos o altres procedents de recollides municipals fora dels circuits de recollida de contenidors de fracció resta: aquests residus no es poden premsar, es disposen directament al vas d`abocament i es premsen amb la maquinària del vas.
  • Residus de característiques especials com procedents de filtratges o amb característiques específiques: es disposen en una cel·la separada i localitzada. 
A la foto es poden apreciar les diferencies de disposició d'aquests residus.

Clausura i revegetació

Capes de clausura i revegetació

Clausura del terreny per un abocador de classe 2

A mesura que la superficie del dipòsit controlat vagi essent ocupada definitivament es recobreix, a partir de l’última capa de residus dipositats de la següent manera:

  • un capa d’assentament de 50 cm,
  • una capa drenant de graves,
  • una capa d’impermeabilització amb argiles de 90 cm i
  • una darrera capa d’uns 50 cm de terra i terra vegetal que faciliti la revegetació.

Després, es procedeix a plantar espècies autòctones, de preferència, per evitar l’erosió dels tal·lusos i restaurar paisatgísticament la zona. En la superfície clausurada, hi haurà repartides les xemeneies que extreuen el biogas produït per la fermentació dels residus.

Planta depuradora de lixiviats

Els lixiviats és el líquid que es genera per la filtració de l’aigua a través dels residus, extraient d’ells substàncies disoltes i en suspensió contaminants. La seva procedència pot ser:

  • Aigües de percolació, pluja i d’escorentiu
  • Aigües de procés, compactació i fermentació del residus
  • Aigües de neteja de les instal·lacions de l’abocador

La planta depuradora es va posar en funcionament el octubre de 2003. El procés de depuració dels lixiviats generats a l’abocador inclou les fases:

  1. Tractament primari: Consisteix en dos processos diferenciats, la nitrificació i desnitrificació per eliminar la DQO, orgànic i amoni i una ultrafiltració per retenir i eliminar la biomassa.
  2. Tractament secundari: Es tracta d’una òsmosi inversa per retenir i eliminar les sals. 
  3. Tractament terciari: Aquesta tractament consisteix en una absorció per carbó actiu en un tanc de 50 m3/dia de capacitat de tractament. La qualitat de l’efluent resultant (aigua depurada) compleix la taula III RDPH que permet la seva utilització per a reg o neteja.
Lixiviats

Lixiviats

Planta de tractament de biogàs

El biogàs és el gas que es genera durant el procés de fermentació dels residus en la seva fase anaerobica, i està compost principalment de metà. La planta de tractament de biogàs es va posar en funcionament el desembre de 2003.

El procés de desgasificació consisteix en l’aspiració del biogàs generat al vas fins a una cambra de combustió. La combustió d’aquest permet l’aprofitament energètic a partir d’un generador elèctric. L’energia extreta del procés s’incorpora a la xarxa elèctrica.

Capacitat de tractament 500 m3/hora
Temperatura de combustió 1200 º©
Qualitat emissions Segons decret 319/98
torxa
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de l'usuari i del servei, així com per analitzar els hàbits de navegació. Pot canviar la configuració de les cookies del seu navegador en qualsevol moment. Per a més informació o bé si vol saber com ha de canviar aquesta configuració, premi el següent enllaç Política de Cookies. Si segueix navegant pel lloc web o clica el botó "ACCEPTAR", vostè consent l'ús d'aquestes cookies.