Projectes ambientals

El Consell Comarcal de l´Alt Empordà, conscient dels reptes que suposa la gestió dels residus a l´abocador i la seva relació amb l´equilibri de l´entorn natural lidera i participa en projectes de recerca, innovació tecnològica i biodiversitat.

Primer seguiment de l'avifauna de l'abocador 2013

És un projecte pensat per un any que es va iniciar el desembre 2012 amb l´objectiu de fer un estudi inicial dels ocells presents a l´abocador comarcal i com fer les millores adients per tal de compatibilitzar els processos de gestió de residus amb la presència d´aus: canvis de processos, reducció de la presència d´aus...
Un altre dels objectius del projecte és també obtenir dades de l'avifauna abans de la posada en marxa de les plantes de pre-tractament de residus que, en teoria, han de disminuir la quantitat de fracció orgànica a l'abocador. Aquesta disminució farà canviar, de en segur, el nombre i els hàbits de l'avifauna relacionada.

El projecte es realitza a través d´una empresa especialitzada i el seguiment de les aus es fa també amb la col·laboració de l´Associació d´Amics del Parc dels Aiguamolls de l´Empordà (APNAE). Consisteix en:

fer una diagnosi inicial de l´avifauna present a l´abocador.
Anellament de gavians i seguiment quinzenal de les diferents espècies.
Proposta de canvis i millores a l´abocador.

Coordinació de la vigilància ambiental del CTR

El Centre de tractament de residus de l’Alt Empordà és un complex integrat per diverses instal·lacions de tractament de residus que es complementen. Alhora, els projectes aprovats preveuen l’ampliació de les existents amb altres instal·lacions com un Centre d’acollida d’animals abandonats i un edifici destinat a l’administració i a l’educació ambiental.

Totes les instal·lacions incloses al complex són titularitat del

Consell Comarcal de l’Alt Empordà. La gestió de cada instal·lació es realitza a través d’un contracte de serveis o de concessió administrativa i cadascuna té la seva pròpia gestió interna i relació contractual amb el titular.

Totes les instal·lacions disposen de les seves respectives autoritzacions o llicències ambientals i un sistema específicde seguiment dels vectors ambientals respecte l’entorn. En el marc d’aquest funcionament, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà ha identificat la necessitat de disposar d’un Pla de coordinació de la vigilància ambiental global del complex. Aquest respon l’existència de paràmetres de seguiment que són comuns en totes les activitats i que la seva proximitat fa que l’activitat d’una instal·lació pugui afectar la del costat. Per això és més adient avaluar de manera global aquests paràmetres comuns i la incidència de tot el complex en l’entorn. Aquest fet permetrà actuar de manera coordinada en els paràmetres a millorar.

Aquest Pla es centra en les dues instal·lacions en funcionament el 2021: L’abocador comarcal i les plantes de tractament de resta i FORM. Més enllà caldrà incorporar les futures instal·lacions.

PARÀMETRE	DESCRIPCIÓ	RESULTATS 2021
CONTAMINACIÓ ACÚSTICA	Es fan mesures de sonometria en horari diürn i nocturn, per tal de comprovar el compliment dels nivells límit d’immissió establerts.	Els últims mesuraments de sonometria són de 2016 i són favorables, caldrà actualitzar les dades el 2022.
CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA	Pel que fa a la contaminació atmosfèrica, es realitzen mesures d’emissió de contaminants de dos focus: l’extractor de pols i del motor de combustió interna.	Els paràmetres i les partícules com els gasos emesos (CO, NOx, SO2) no superen cap límit, el darrer informe és de 202 i el 2022 es repetirà.
CONTAMINACIÓ LLUMINOSA	L’enllumenat s’estudia en horari nocturn quan la seva funció és la de vigilància i seguretat.	El darrer estudi és de 2020 i és favorable en tot el CTR. Al 2020 es realitzarà un informe de manteniment de la instal·lació.
OLORS	Actualment no existeix normativa estatal que estableixi límits, es proposen valors límits per poder treballar amb referències.	Paràmetre favorable
BIOGÀS	Es mesuren les emissions de biogàs amb l’objectiu de calcular l’eficiència de captació de la xarxa de recuperació de gasos del dipòsit controlat.	L’eficiència en la captació de biogàs que es porta a terme en les instal·lacions és superior als valors límits mínims establerts. Es capta un 95,7% quan el mínim és un 70%, amb dades de 2020.
PAISATGE I ENTORN	Es fa la vigilància de la integració de les tanques arbustives, de la dispersió de plàstics a l’entorn del recinte i el manteniment dels camins perimetrals.	S’han fet recollides de volàtils a l’entorn de la instal·lació a cada episodi de vent. Durant el 2022 posarem un formulari al web per enviar incidències que es puguin veure en l’entorn. Durant el 2022 es farà l’obra de restauració del camí perimetral a l’entorn del corredor ecològic.
BIOCIDES	Es controlen els biocides que s’utilitzen al recinte.	Per a l’any 2022 cal canviar el tipus de biocides utilitzats de manera puntual.
BIODIVERSITAT FAUNA I FLORA	Seguiment trimestral de la biodiversitat del recinte. Es fa èmfasi en les espècies invasores i en les espècies protegides.	El gavià argentat (Larus michahellis) és l’espècie més abundant en tots els censos realitzats. Tot i així, els màxims censats (600 individus) no arriben als màxims d’estudis anteriors. La millora de la gestió del vas, i la posada en marxa del CTRM ja va fer disminuir aquesta espècie. La cigonya (Ciconia ciconia), segueix sent una espècie que utilitza l’abocador per alimentar-se. El número màxim observat és de 60 individus, inferior al cens de 2013. Pel que fa al milà negre (Milvus migrans), en tots els censos s’han detectat fins a 6 individus. És el cas contrari el del corb (Corvus corax) que ha passat d’una població de més de 95 individus, a no veure’s més de 15 durant els censos d’aquest any. Pel que fa a la flora, trobem algunes espècies al·lòctones invasores a l’espai. La prospecció de les espècies invasores, inclou les següents espècies: ⋅ Carpobrotus edulis (dent de lleó, ungla de gat). ⋅ Ailanthus altissima (Arbre del cel). ⋅ Opuntia maxima (Figa de moro). ⋅ Cortadelia seoana (Plomall de la Pampa). ⋅ Senecio inaquidens (Seneci del Cap) ⋅ Acacia spp. (Mimosa) ⋅ Arundo donax (Canya)

Connectors biològics i paisatgístics a l'entorn del CTR

Els terrenys propietat del Consell Comarcal de l’Alt Empordà estan ocupats, per la seva major part, per instal·lacions de tractament de residus. Tanmateix, la seva ubicació en un corredor biològic fa que els terrenys laterals a les instal·lacions s’hagin reservat per a mantenir la funció de corredor ( zones verdes).

La darrera modificació del Pla especial del CTR Alt Empordà aprovada el 26 d’abril de 2021 incorpora unes accions concretes mínimes que cal realitzar per a preservar aquest entorn amb funció connectora.

Les actuacions es portaran a terme en el període 2023-2024 per part del Consell Comarcal de l'Alt Empordà :

Projecte de restauració de l'espai connector i paisatgístic.
La consolidació del camí no pavimentat per a ús exclusiu a peu o en bicicleta.
El manteniment d'aquest camí per tal que sigui transitable
La realització de plantacions d'arbres i arbusts relacionats amb la flora existent a les zones obertes de l'espai connector.
La instal·lació d'una barrera permeable al vial perimetral rodat per evitar l'entrada a l'espai connector des d'aquest.

El Projecte d’adequació i integració paisatgística redactat per encàrrec del Consell Comarcal a professionals qualificats inclou la restauració d’un camí a l’entorn de les instal·lacions, incidint sobretot en la creació del camí en l’espai connector a restaurar per a posar en valor l’entorn natural i la biodiversitat del connector així com preservar-lo.

El projecte està en fase de contractació pública, té finançament de l’Agència de Residus de Catalunya i un cop executat permetrà ampliar el ventall d’oferta pedagògica existent que s’oferirà dels del Centre d’educació ambiental del CTR, el Triangle Ambiental.
En aquests muntatges inclosos al projecte us podeu fer una idea de com serà el projecte executat:

El camí perimetral del CTR amb una previsió de incloure un observatori d'ocells en col·laboració amb l'ajuntament de Pedret i Marzà.
Arranjamnet d'elements arquitectònics rurals existents com pous i safareigs.
Potenciar també zones de basses per a protegir la biodiversitat.